L'infantil femení afrontava aquest matí un partit complicat a la pista del J.E. Terrassa, líder invicte de la competició, amb la sensació de què tot i haver perdut tres partits fins al moment, no ens havíem trobat encara cap rival que fos superior a nosaltres. D'aquesta manera, les jugadores arribaven aquest matí a Terrassa amb ganes, il·lusió i la convicció de què si estavem concentrades i treballaven totes perseguint el mateix objectiu, tindríem les nostres opcions d'endur-nos el partit.
Durant els dos primer períodes, el partit ha estat molt igualat, amb defenses intenses que provocaven moltes imprecissions en el joc per part d'ambós conjunts i amb un marcador molt baix.
En el tercer període, les locals han aconseguit ampliar la seva diferència fins als 5 punts, arribant d'aquesta manera al descans amb 17-12 a l'electrònic.
A la represa, les nostres han sortit en tromba, defensant molt intenses i concentrades, i han provocat algunes pèrdues de pilota a les rivals, que ens han permés córrer per primera vegada durant tot el partit al contratac, aconseguint un parcial al nostre favor en aquest període de 9-4 i ajustant de nou el marcador, 23-21, a falta de 16 minuts per a la finalització del partit.
Però a partir d'aquí el partit seria una altra història; la lesió d'Andrea Toro en el cinquè període, sumada a la de Marta Lafuente que ja s'havia produït en el segon quart, deixarien a l'equip molt minvat. Les jugadores havien de jugar molts minuts seguits i la frescor a pista ja no era la mateixa. Les nostres jugaven nervioses i cohibides, i la pressió de les locals al llarg de tot el partit ens faria molt de mal. Moltes pilotes perdudes i un gran desencert de les nostres, que sumat al gran encert de les locals, que jugaven endollades i no fallaven ni un sol llançament portava el desànim a les nostres que veien truncat tot l'esforç que havien realitzat fins al moment.
Un parcial de 34-2 en els darrers dos períodes ens portarien a un dolorós 57-23 com a resultat final que no feia justícia al que s'havia produït a la pista fins al moment.
Ànim noies, estem orgullosos del treball que heu realitzat avui. No us desanimeu i seguiu treballant amb les mateixes ganes de sempre, tingueu paciència i ja veureu com tot aquest esforç tard o d'hora es veurà recompensat. Recordeu que sovint cal perdre moltes batalles abans de guanyar la guerra. Ens veiem demà!!!!!!!
JAUME MORALES i NÚRIA SANZ (Entrenadors Infantil Femení)
Durant els dos primer períodes, el partit ha estat molt igualat, amb defenses intenses que provocaven moltes imprecissions en el joc per part d'ambós conjunts i amb un marcador molt baix.
En el tercer període, les locals han aconseguit ampliar la seva diferència fins als 5 punts, arribant d'aquesta manera al descans amb 17-12 a l'electrònic.
A la represa, les nostres han sortit en tromba, defensant molt intenses i concentrades, i han provocat algunes pèrdues de pilota a les rivals, que ens han permés córrer per primera vegada durant tot el partit al contratac, aconseguint un parcial al nostre favor en aquest període de 9-4 i ajustant de nou el marcador, 23-21, a falta de 16 minuts per a la finalització del partit.
Però a partir d'aquí el partit seria una altra història; la lesió d'Andrea Toro en el cinquè període, sumada a la de Marta Lafuente que ja s'havia produït en el segon quart, deixarien a l'equip molt minvat. Les jugadores havien de jugar molts minuts seguits i la frescor a pista ja no era la mateixa. Les nostres jugaven nervioses i cohibides, i la pressió de les locals al llarg de tot el partit ens faria molt de mal. Moltes pilotes perdudes i un gran desencert de les nostres, que sumat al gran encert de les locals, que jugaven endollades i no fallaven ni un sol llançament portava el desànim a les nostres que veien truncat tot l'esforç que havien realitzat fins al moment.
Un parcial de 34-2 en els darrers dos períodes ens portarien a un dolorós 57-23 com a resultat final que no feia justícia al que s'havia produït a la pista fins al moment.
Ànim noies, estem orgullosos del treball que heu realitzat avui. No us desanimeu i seguiu treballant amb les mateixes ganes de sempre, tingueu paciència i ja veureu com tot aquest esforç tard o d'hora es veurà recompensat. Recordeu que sovint cal perdre moltes batalles abans de guanyar la guerra. Ens veiem demà!!!!!!!
JAUME MORALES i NÚRIA SANZ (Entrenadors Infantil Femení)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada