El passat diumenge al Poli, en el que segurament ha estat el nostre pitjor partit aquesta temporada, el sènior femení A va aconseguir enfront del CB Montpedros A, la seva novena victòria a la Segona Catalana aquest any i la cinquena consecutiva, en un partit d’aquells en que s’acostuma a dir, que el millor del partit, ha estat el resultat (54-53).
Els primers minuts del partit van ser una mica contradictoris, poca concentració de les locals, però parcial en 6 minuts, de 11 a 4, que encara empitjorava les coses per les locals, les quals pràcticament se sortien del mateix, com si ja estigués tot resolt, en només 6 minuts de partit. En aquell moment, les de Santa Coloma de Cervelló es varen venir a dalt (demostrant la igualtat de la categoria), i amb uns minuts d’uns percentatges de tir elevadíssims per part de les visitants, capgiraven el partit amb una parcial de 0-12, amb 4 triples de 4 intents anotats, en menys de 3 minuts. Al final del primer quart 15-18.
El segon quart va continuar amb la tònica del primer, un Montpedros lluitador i amb ganes de guanyar i un Molins que anava fent la goma al marcador, sense trobar-se mai dins del partit i amb una certa indolència. A la mitja part, les visitants aconseguien la seva màxima avantatge 26 a 33. Una mostra de la falta d’intensitat, concentració i treball defensiu de les molinenques, en aquest nefast primer temps, és el fet de que en els primers 20 minuts de partit només es varen cometre 4 faltes personals, enfront de les 14 de les visitants, molt més actives en defensa i lluitadores en atac.
El partit no podia seguir així, doncs el camí que estàvem seguint ens portava de dret a una derrota contundent i inapel·lable. A la mitja part, en el vestuari local, va passar el que acostuma a passar en aquestes circumstàncies, el caràcter i l’honor del nostre equip estava en entredit i calia respondre de la única forma possible, amb sacrifici i esforç però amb tota la humilitat del món. No direm que el tercer quart va ser un bon tercer quart perquè estaríem
mentint, però l’equip es va sentir ferit en el seu orgull, i la resposta va ser un 13-5 en el tercer quart que posava de nou a les locals per sobre en el marcador (39-38).
El més difícil semblava que estava aconseguit tot i no jugar bé, l’equip comandava l’electrònic i era el moment de posar feina i seny per no deixar escapar el petit avantatge. Però res més lluny d’això, les locals es varen tornar a relaxar, i les visitants que creien en el que feien, tornaven a agafar embranzida al marcador per assolir, al minut 5 del darrer quart, la seva màxima avantatge 41-49 amb un parcial de sortida de 2 a 11. El següents minuts foren
d’intercanvi de cistelles, per arribar al minut 9 del darrer quart amb el Molins 6 a baix a l’electrònic (45-51). En aquell punt, quan ja pocs confiaven en el nostre equip pel que s’estava veient fins aleshores, quan semblava que no hi havia temps per una nova remuntada (2 minuts) i que per jugar amb foc ens anàvem a cremar, a cop de voluntat i de no voler perdre, les molinenques amb més orgull que joc varen aixecar el partit, per acabar guanyant amb una cistella en els darrers instants i unes últimes defenses agòniques per evitar una cistella, que finalment varem aconseguir que no es produís, però que per ser honestos amb el nostre esport, segurament hagués fet justícia en el marcador, pel partit que varen fer un i l’altre equip. Al final 54-53 per les nostres, un mal partit però un bon resultat. Amb aquesta nova victòria, les molinenques aconsegueixen una ratxa de 5 partits seguits guanyant i s’enfilen fins a la 5a plaça de la classificació a un sol partit per arribar a l’equador del campionat. Esperem aprendre la lliçó d’aquest partit, i és que sense humilitat ni esforç, el talent no serveix per res.
El proper diumenge tindrem la ocasió de refer-nos d’aquest mal partit, tindrem una prova de foc a la pista del CB Martorell-Solvin A, un equip que lluita a mort per sortir de la part baixa de la taula. Partits com aquest, són els que marquen el devenir d’un equip en una categoria, tots esperem una resposta contundent a la pista del nostre equip en aquest partit. No tot ens
val, no tot ens està bé, no n’hi ha prou amb guanyar de qualsevol manera, hom espera de cadascú, la seva millor versió en base al treball en equip i a l’esforç. L’autoexigència és la base del rendiment i la seva inexistència constitueix sovint l’explicació de molts fracassos.
"Sempre he pensat que si un es posa a treballar, els resultats arribaran tard o d’hora. No faig les coses creient a mitges. Sé que al fer-ho així, només puc esperar resultats mediocres. Per això em concentro als entrenaments tant com als partits. És una actitud que se pot obrir i tancar como si fos una aixeta. Seria impossible fer-me el tonto als entrenaments i després, al necessitar més empenta al final d’un partit, pretendre que l’esforç es reflecteixi. >> MICHAEL JORDAN. "La meva filosofia del triomf."
Avui més que mai: AMUNT MOLINS!!!
PERE GALIMANY i IGNASI MUNERA (Entrenadors Sènior "A" Femení)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada