SÈNIOR "A" FEMENÍ: LA VUITENA AL SAC! PERÒ AMB L'AI AL COR...

 

El passat diumenge el nostre Sènior Femení A va aconseguir, la vuitena 8a victòria en 10 partits, per 49-47 al Poli davant del CB Lleida B, amb una cistella sobre la botzina de la Cris García, en un partit per oblidar.

 

Les Molinenques, que venien d’encaixar una dolorosa derrota a la pista d’un rival directe, el CB Esparraguera, perdent així la segona plaça la setmana anterior, es presentaven amb les baixes de fins a 5 jugadores per lesions i malalties vàries, a disputar un partit important contra l’equip lleidatà. Sense excuses. Tot i les baixes, el partit va estar molt per sota de les possibilitats i del que hom espera del nostre equip. Les visitants, amb millor equip del que denota la seva posició i balanç a la taula classificatòria, varen creure des del primer moment en les possibilitats de derrotar-nos i varen fer un partit molt seriós i encertat, que essent justos, mai haurien d’haver perdut. Tot i això, com el bàsquet unes vegades et torna allò que d’altres et treu, amb aquesta victòria saldem la derrota injusta contra l’Almeda a casa... Estem en paus.

El partit va començar fred com el dia, i al minut, 5 dominaven les locals, amb bones defenses però sense fer gaires coses en atac per 5-0. En els següents 5 minuts parcial de tornada 0-5, per acabar el 1er període 5-5, com si estiguéssim en un partit d’handbol, les incomptables errades sota cistella i els baixos percentatges en tir dels dos equips (però especialment de les locals poc avesades a aquests desencerts), apuntaven cap a un partit dolent. En el segon quart els atacs varen millorar una mica els percentatges, tot i que les nostres seguien perdonant una i una altra vegada al rival, tot donant-li vida en el partit. Al final del 2n període parcial de 17-16, per arribar amb màxima igualtat al descans, amb el Molins guanyant d’un 22-21.

Tot i posar-hi voluntat, a la represa no varen millorar les coses, seguíem defensant prou bé però fallant més del compte. Empat a 13 en el 3er parcial, per arribar al darrer quart amb tot per decidir (35-34). En el últim i definitiu quart del partit, més de la mateixa història, les defenses les fèiem intenses, però la precipitació i el desencert en els nostres atacs, permetien a les de la Terra Ferma, arribar al darrer minut de partit amb 3 punts d’avantatge. La cosa pintava malament. Només unes bones defenses molinenques al transcendental darrer minut de partit, un 0 de 2 en tirs lliures del Lleida i un 3 de 4 en tirs lliures del Molins, més una cistella “in extremis” sobre la botzina de la Cris García, varen fer que el Molins guanyés, amb “injustícia” si es vol, aquest fatídic e important partit.

El millor del partit va ser la victòria, que ens manté empatades amb el segon classificat amb sols 2 derrotes, i l’esperit de lluita i la fe fins al final que ens va permetre no llençar la tovallola i lluitant fins al darrer alè, aconseguir la 8a victòria. Ara ens toca recuperar efectius i preparar amb moltes ganes e il·lusió, el nostre assalt a la pista del CB Balaguer A, el proper dissabte tarda, d’on esperem tornar amb la 9a victòria a la butxaca, però sobretot, recuperar les bones sensacions que no hem tingut aquest passat diumenge. Toca gaudir del bàsquet i posar en valor el que estem fent, que encara que pugui semblar-li fàcil a algú, és un gran treball, en un grup que està molt igualat, i on cada victòria ben bé val una festa. Ànims a tope equip! Cap a Balaguer a per totes! No ens deixarem ni una sola pilota per lluitar!

AMUNT MOLINS!!! SOM GRANS!

PERE GALIMANY (Entrenador Sènior "A" Femení)