Des del Torneig de Reis no apareixíem al blog, i ja tocava.
Les noies del Júnior Femení, després d'una preparació com a mínim ben intencionada durant les dates de Nadal, i dos partits en el si del Torneig Molins de "Reis", en el qual vam quedar segones, reapareixia a la lliga a la pista del BASQUET SITGES, el penúltim classificat. Aquell partit, dominat en el marcador durant pràcticament tot el partit per les nostres, se'ns va escapar de les mans en el darrer moment, amb un triple encaixat que va deixar el marcador en 48-47.
La setmana següent, amb la intenció de passar pàgina i mostrar més seguretat i ambició al llarg de tot el partit, visitàvem la pista del FC MARTINENC "B", equip de la part mitja-baixa que de nou vam estar dominant amb mínimes diferències durant tres períodes, però aquest cop, el Molins va afrontar el tram final de partit amb un caràcter i seriositat tant en defensa com en atac als quals no ens tenen acostumades aquest grup d'amigues. Parcial de 4-20 i victòria per 34-53.
Aquesta setmana, animades per la millor imatge mostrada i pendents d'allò que encara calia millorar (especialment la lectura del partit, i no precisament pel que fa a les avantatges, sinó més aviat al marcador, a la taula, al temps, a la banqueta...) vam arribar amb moltes ganes al diumenge (horari i pista no habitual), malgrat la prova no era fàcil, ja que rebíem els LLUÏSOS DE GRÀCIA, que en els tres darrers partits havia fet uns resultats pràcticament de líder.
Doncs bé... Les nostres júniors van fer una primera meitat defensiva de LLIBRE, sense permetre a cap rival pràcticament cap 1c1 amb avantatge ni cap tir proper a cistella còmode. Vam aconseguir esgotar la seva possessió en més d'una ocasió, vam provocar moltes pèrdues i fins i tot les defenses de l'1c1 eren tan bones que les nostres interiors van col·locar uns quants taps a les rivals, que havien de llançar desequilibrades. Deixàvem les barcelonines en 12 punts al descans (inclosos dos tirs lliures i dues cistelles en 1c0 després de pèrdua nostra, és a dir, 3 bàsquets en 5c5 en 20 minuts). A més, les molinenques van saber trobar bones opcions i les 7 jugadores que van anotar ja ho van fer en els primers 15 minuts. Sabíem que el partit seria llarg i era evident que l'equip rival apretaria línies i pujaria la duresa del seu joc, però en aquesta ocasió, les nostres van aguantar l'estrebada i es van guanyar els dos quarts restants, acabant el partit amb un contundent 63-35. A destacar defensivament a tot l'equip en els dos darrers partits, en què s'han rebut 69 punts en 80 minuts de joc, i en aquest darrer l'actuació excel·lent de Sílvia Guillem amb 21 punts, alternant diferents posicions a pista i que tot i rebre nombroses patacades i més de 10 faltes, gairebé no va haver-hi cap 1c1 seu que no acabés en cistella, en falta rebuda o fins i tot en 2+1.
L'equip mostra (per fi) una part més gran del seu potencial (que sabem que hi és!!!), cal treure'n petroli i aprofitar totes aquelles sensacions que ens facin treure el millor que duem dins, sens dubte tot serà més agradable, productiu i satisfactori.
Per últim, dedico personalment la darrera victòria a la Natalia Revuelta (et necessitem!) i al meu amic i company Miquel "Bàlsam" Ripi, que és també importantíssim per l'equip i que ahir va fer anys.
ENS CONFORMEM AMB AIXÒ, O VOLDREM MÉS? LA RESPOSTA NO LA TÉ EL VENT, NOMÉS LA TENIM NOSALTRES!
MIQUEL SÁNCHEZ C. (Entrenador Júnior Femení)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada