Diumenge
el nostre Sènior A Femení va caure derrotat a la pista del Himesa
Sallent A, penúltim classificat, per 58-56, en un mal partit de l’equip
molinenc.
El partit es presentava com a assequible a priori per a
les nostres noies vista la taula classificatòria, no obstant i un cop
més, amb aquesta derrota queda palès, que no hi ha rivals fàcils, que
cada partit requereix la màxima atenció i el màxim esforç, i això no ho
varem aconseguir a Sallent. Un Molins massa relaxat va sortir a jugar
amb les revolucions baixes i això va donar vida i fe a un Sallent que va
sortir a fer el seu partit i del cert que va jugar un gran partit. Quan
un equip juga al 100 i l’altre al 50, les distàncies minven, les
qualitats s’esvaeixen i el problemes arriben..
Els dos primer
quarts varen ser un calvari per l’equip molinenc, que no es torbava en
el partit, ni trobava el seu ritme habitual de joc, veient amb inquietud
com les locals anotaven amb uns percentatges inversemblants per a un
equip de zona baixa de la taula. Poc a poc les locals s’anaven creixent i
les nostres s’anaven desesperant, amb tot això, només s’arribava al
descans amb 7 punts de desavantatge
Les bones intencions del
descans es van anar esvaint a mesura que avançava el tercer quart, amb
els baixos percentatges d’encert de les molinenques i amb l’elevat
encert de cara a l’anella del Sallent. Tan es així, que les locals
assolien la màxima avantatge de 14 punts a tres minuts pel final del
quart. Un temps mort i un canvi defensiu varen fer revifar a les
visitants portant el marcador a -6 al fina del període
El
darrer quart va ser una lluita ferotge de l’equip de Molins, contra el
vent en contra que portava en aquest partit. A pesar de l’ inèrcia
negativa, les molinenques van arribar a posar-se 1 a baix, a manca de 3
minuts per acabar el partit, però en aquell moment, un nou triple del
Sallent (fins a 9 en total va anotar l’equip del Bages), va caure com un
gerro d’aigua freda sobre l’esma molinenc. A partir d’aquí, els tirs
lliures anotats pel Sallent varen acabar d’eixugar, els darrers
cartutxos molinencs en busca d’una victòria, que veiem que s’escapava
poc a poc. Al final, amb poc menys de 10 segons a l’electrònic, i amb el
Molins defensant en busca de recuperar una possessió, per igualar el
partit o posar-se per sobre, una personal antiesportiva bastant dubtosa
xiulada en contra, matava les nostres darreres esperances. 58-56, punt i
seguit.
Punt i seguit, per què lo bo del nostre esport és, que
poques vegades hi ha un punt i final, el bàsquet sempre et dona
l’oportunitat d’esmenar allò en el que has errat. Tan és així, que
diumenge vinent a les 17:30h rebrem al Poli al CB Calaf (ara penúltim),
en un partit on cal que ens retrobem amb el nostre estil i el nostre
esperit. No val a badar, hem de lluitar cada partit al 100% (si no més),
només el esforç complert et dona la satisfacció complerta. Ens mereixem
un gran esforç i amb ell un altre gran partit, com la majoria dels que
hem fet fins aquí, que ens han portat a la segona plaça en solitari (tot
i perdre a Sallent). Aquesta derrota posa més en valor, la gran
trajectòria que portem, i el camí que seguim... Que res ni ningú ens
canviï el rumb, despleguem veles i llevem les àncores, que encara queda
ens molt camí per a gaudir...
“Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents”
Lluís Llach
AMUNT MOLINS!
PERE GALIMANY (Entrenador Sènior "A" Femení)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada