2014 no és, fins a la data, un bon any
esportivament parlant pel nostre SFA. L’equip continua sense conèixer la
victòria en el que portem d’any. El passat diumenge el conjunt molinenc va
tornar a cedir a casa, en un pavelló que presentava una pobra entrada que res
tenia a veure amb la de la setmana anterior (la de la presentació), enfront del
Club Natació Terrassa per un esquifit 41-48. Les molinenques no troben des de
la tornada de vacances, el seu millor nivell de joc i això fa que acumulin una
sèrie de 4 derrotes consecutives, que les ha portat des de la part més alta de
la classificació, en una lliga tan igualada com aquesta, a les portes de la
zona de playout.
Diumenge passat el Molins va tornar a jugar un
primer quart fluix, fet que va concedir un avantatge clar a les visitants. Tot
i que durant els primers minuts el partit va estar igualat, 7-6 al minut 7. Un
minut de gran desconcert local i de gran efectivitat visitant, amb parcial de
0-9 en un minut, va obrir escletxa a l’electrònic. Al final del primer parcial
9-18, a
favor de les vallesanes i un cop més un partit que es posava coll amunt.
En el segon quart l’equip molinenc conscient de que
calia fer alguna cosa va reaccionar, mercès a una ostensible millora defensiva
que va deixar a les visitants en només 5 punts en el segon període, malgrat
això l’encert ofensiu i el ritme d’anotació local seguia en un perfil molt
baix, tancant-se el parcial amb 9-5
a favor de les molinenques, que malgrat això, marxaven
als vestidors amb un marcador advers de 18 a 23.
A la represa el Molins va sortir decidit a
capgirar el partit, i amb un parcial de 9-2, en els primers 5 minuts, donava la
volta al marcador 27-25 per primer cop des del minut 8 del primer període. El
més difícil ja s’havia aconseguit, la remuntada s’havia fet i ara calia seguir
remant per portar el partit a bon port, però el bon ritme es va truncar, en part
per una certa relaxació després d’aixecar el marcador advers, en part també per
l’actuació arbitral que va desestabilitzar psicològicament l’equip (amb un
criteri molt rigorós vers el nostre equip, amb 4 faltes a favor i 8 en contra i
amb 2 tirs lliures a favor i 10 en contra en aquest tercer quart). Amb tot això, les
nostres s’apuntaven també aquest quart per 14-10 i s’arribava així a l’últim
quart, amb un mínim avantatge visitant per 32-33 i tot per decidir.
Malgrat estar de ple en el partit pel que fa al
marcador, psicològicament l’equip no estava. Sis minuts sense anotar a l’inici
del darrer parcial, fan impossible qualsevol opció de competir un partit
igualat, més encara, si en aquests 6 minuts l’equip visitant disposa de 7 tirs
lliures i el teu equip de cap. El parcial en els primers 6 minuts va ser de 8-0
(dels 8 punts encaixats 6 van arribar des de la línia de personal). A partir
d’aquí l’equip molinenc ho va intentar, però tot i apropar-se de nou a -5, dos
encerts des de la línia de 6.25m de les visitants van acabar de matar el
partit. Al final 41-48, justa victòria per les egarenques que van estar més
ficades i més encertades. A les nostres, el baix encert ofensiu que vàrem tenir
i l’exacerbat rigor arbitral, ens varen tancar les portes a les opcions en la
lluita pel partit.
No hi ha excuses, no en comprem cap! Ni les baixes
reiterades en posicions importants, ni els arbitratges com el de diumenge, que
jugant a casa com jugàvem, li concedeixen en la segona part 19 tirs lliures a
l’equip visitant i 4 només al local (més o menys com ens va passar dues
setmanes abans a Tarragona J), ni res... La realitat és que portem
quatre derrotes i cal remuntar el vol, cal tornar a recuperar la nostra
identitat per competir amb màximes garanties, tots els complicats partits que
ens queden per davant d’aquesta emocionant i competida lliga. El camí ja el
coneixem, ja hi hem passat abans, és el camí del treball i l’esforç el que ens
portarà de nou a la senda de les victòries. De moment ens toca això, ens
centrem en això, en treballar dur per créixer i ser cada dia millors i més
competitives com a EQUIP.
El proper diumenge visitarem la complicada pista
d’un dels equips cadavanters en la lliga el Nou Bàsquet Olesa A. Un equip que
ens és ben conegut, un rival amb qui ja ens hem enfrontat dos cops abans
aquesta temporada i a qui no hem pogut guanyar encara. Diuen que a la tercera
va la vençuda... Qui sap, l’únic que sabem del cert és que l’equip treballa amb
la mateixa il·lusió del primer dia i això tard o d’hora, dona el seu fruit...
Tan debò sigui aquest diumenge! Vendrem cara la pell de l’ós! Volem reivindicar-nos!
Volem un cop d’efecte!
AMUNT MOLINS!!!
#orgullequip #talenticor #molinsdeprimera #tornaremavencer
PERE GALIMANY (Entrenador Sènior "A" Femení)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada