Pocos partidos han despertado la emotividad y la intensidad
de este último que vivimos los del “Premini del Basquet Molins” este pasado
sábado 26 de abril de 2014 en el Polideportivo de Molins de Rei.
El líder del Campeonato de liga ,el Sant Boi, se batía con
el equipo “revelación “ de esta temporada el Molins de Rei, que con más altos
que bajos se había matenido entre los 3 primeros equipos de este interesante
campeonato.
De trascendente podríamos calificarlo pues, hasta el mismo
Fran acudió junto a las entrenadoras para aportar su experiencia y aliento a un
equipo que acudía como “cordero al matadero” a este partido…
La imponente presencia del Sant Boi con niños y niñas
robustos con buena técnica de juego, rodeados del prestigio de un Club que
formó a los hermanos Gasol hacía
pronosticar el peor de los desenlaces para el Premini de Molins que en el
partido de ida había perdido en su campo por algunos puntos.
Pero sorpresa amigos, el partido fue de un tú a tú desde un
principio a fin…¡ toma está pero ahí te va esta otra!…¡ apártate que voy ! y ¡
no me aparto que te paro!... el Molins sorprendió al Gigante como un David a
Goliat que asintió la última pedrada en la prorroga a la que se llegó tras un
“glorioso empate” a 46 puntos.
Tres puntos finales que con justicia decantaron el esfuerzo
y tenacidad del Premini Molins que luchó hasta el final por el triunfo.
Ni los vociferantes gritos del exigente entrenador del Sant
Boi pudieron con el ¡“Pasalá”! de Fran y el aliento de las dos entrenadoras
Míriam y Júlia que con sus acertados consejos motivaron a los del Premini
Molins , cuyo juego iba ganando intensidad en cada parte.
Intensidad que a pesar de un árbitro que favoreció en
algunos momentos al Sant Boi y que motivó a que algún que otro padre le gritara
sus errores, no impidió que se disputará correctamente hasta su final.
Un delegado que no pudo esta vez conformarse con morderse
las uñas de los nervios como en otros partidos sino gritar eufórico ¡1,2,3
Molins! y animar constantemente a los jugadores junto a sus compañeros que
inquietos estaban en el banquillo.
El público padres, madres, familiares y amigos estuvieron
estupendamente como nunca, viviendo la emoción de un partido que hizo aflorar
la alegría en muchos momentos del partido y que se coronó con el abrazo de los
triunfadores y el llanto de los perdedores , no acostumbrados a perder hasta
ese día ningún partido.
Felicitaciones a todos por este gran partido que resume una
gran temporada en el que podemos sentirnos orgullosos todos de este equipo de
luchadores junto a los 3 entrenadores que supieron estar a la altura del mejor
partido de toda la temporada.
Nota: Agradecer y dar la bienvenida al “señor del sombrero”
familiar de los padres asistentes , ya que vaticinó que el Premini Molins
ganaría ya que partido al que iba ganaba su equipo. ¡No te pierdas amigo! .
Pocs partits han despertat l'emotivitat i la intensitat
d'aquest últim que vivim els de el “Premini del Basket Molins” aquest passat
dissabte 26 d'abril de 2014 en el Poliesportiu de Molins de Rei.
El líder del Campionat de lliga ,el Sant Boi, es batia amb
l'equip “revelació “ d'aquesta temporada el Molins de Rei, que amb més alts que
baixos s'hi havia mantingut entre els 3 primers equips d'aquest interessant
campionat.
De transcendent podríem qualificar-ho doncs, fins el mateix
Fran va acudir al costat de les entrenadores per aportar la seva experiència i
alè a un equip que acudia com a “be a l'escorxador” a aquest partit…
La imponent presència del Sant Boi amb nens i nenes robusts
amb bona tècnica de joc, envoltats del prestigi d'un Club que va formar als
germans Gasol feia pronosticar el
pitjor dels desenllaços pel Premini de Molins que en el partit d'anada havia
perdut en el seu camp per alguns punts.
Però sorpresa amics, el partit va ser d'un tu a tu des d'un
principi a fi… presa està però aquí et va aquesta altra!… aparta't que vaig !
i no m'aparto que et paro!... el Molins
va sorprendre al Gegant com un David a Goliat que va assentir l'última pedrada
en la prorroga a la qual es va arribar després d'un “gloriós empat” a 46 punts.
Tres punts finals que amb justícia van decantar l'esforç i
tenacitat del Premini Molins que va lluitar fins al final pel triomf.
Ni els vociferants crits de l'exigent entrenador del Sant
Boi van poder amb el “Pasalá”! de Fran i l'alè de les dues entrenadores Míriam
i Júlia que amb els seus encertats consells van motivar als del Premini Molins
,el joc del qual anava guanyant intensitat en cada part.
Intensitat que malgrat un árbrit que va afavorir en alguns
moments al Sant Boi i que va motivar al fet que algun que un altre pare li
cridés els seus errors, no va impedir que es disputarà correctament fins al seu
final.
Un delegat que no va poder aquesta vegada conformar-se amb
mossegar-se les ungles dels nervis com en altres partits sinó cridar eufòric
1,2,3 Molins! i animar constantment als jugadors al costat dels seus companys
que inquiets estaven en la banqueta.
El públic pares, mares, familiars i amics van estar
estupendament com mai, vivint l'emoció d'un partit que va fer aflorar l'alegria
en molts moments del partit i que es va coronar amb l'abraçada dels triomfadors
i el plor dels perdedors, no acostumats a perdre fins a aquest dia cap partit.
Felicitacions a tots per aquest gran partit que resumeix una
gran temporada en el qual podem sentir-nos orgullosos tots d'aquest equip de
lluitadors al costat dels 3 entrenadors que van saber estar a l'altura del
millor partit de tota la temporada.
Nota: Agrair i donar la benvinguda a el “senyor del barret”
familiar dels pares assistents , ja que va vaticinar que el Premini Molins
guanyaria ja que partit al que anava guanyava el seu equip. No et perdis amic!
FAMÍLIA DEL MIQUEL LÓPEZ (Jugador Pre-Mini Masculí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada