Tres setmanes han passat des de l’última crònica i tres partits completament diferents. Sembla un llibre d’Allan Poe, històries diferents però amb el mateix nexe en comú: La passió pel basket!!!!
Comencem amb el partit a Cubelles. Un partit que agafàvem amb ganes de demostrar per què érem l’únic equip invicte del grup. Un partit que vam arribar amb més nervis i ganes de guanyar del desitjable. Les ganes hi han de ser sempre, i això és quelcom que aquest equip demostra setmana rere setmana, però el perillós és quan aquestes ganes es tradueixen en excés de nerviosisme i fa que no treballem com sabem en atac i ens encallem buscan situacions o tirs impossibles.
Bàsicament això és el que va passar a Cubelles. Per un cantó teníem un equip local amb veterania i unes ganes terribles de victòria per no perdre el tren de la lliga i per l’altra un equip jove amb les mateixes ganes de victòria per agafar distància. La diferència? La veterania va saber controlar els nervis d’un partit d’alt nivell i es va imposar a la passió i la sang calenta de la joventut.
Poca cosa més a dir, resultat final 60-30, un sever correctiu, injust per el treball diari que tenen les jugadores molinenques, però totalment just per el que va passar a la pista.
La següent setmana ens tocava una pista sempre dura com la del Sant Andreu de la Barca. Un equip que juga dur i que no dóna mai una pilota per perduda, que creu en la victòria fins al final i que van sempre al límit del contacte legal en totes les accions. A ganes i passió no hi ha qui ens guanyi, l’únic handicap que hi havia el teníem al cap. Tot i que el partit de la setmana anterior només era un partit, i la derrota no té una influència definitiva en la classificació, per la ment de les xiquetes de Molins no corria aquesta idea.
Hi havia ganes de tornar el més aviat posible a les victories, i aquestes ganes moltes vegades es tornen en excés de nerviosisme. Sang calenta és això, passió i velocitat a pista, i també al cap i saber controlar la ment és la gran tasca que tenen aquestes guerreres.
El partit de Sant Andreu va anar bé per anar millorant en aquest aspecte. Un equip dur, que provoca, que lluita, que pega… i un Molins que no va caure en aquestes provocacions i va saber controlar els seus propis nervis. Resultat final més que positiu: 35-48. Però més que el marcador definitiu, la victòria la tenim al cap, vam saber controlar la nostra sang calenta i vam jugar com autèntiques veteranes.
Per acabar només queda el partit d’aquesta setmana. Un partit contra el Cervelló, un partit contra un equip que tècnicament és bastant inferior a nosaltres. Un equip que està al capdavall de la classificació sense cap victòria. Resultat final: 70-13.
Ara ens queden unes setmanes de dur esforç i treball, contra equips amb diferents estils de joc, però tots complicats, durs i intensos. Ens queden unes setmanes on s’ha de demostrar qui som i on volem arribar, però tenint sempre a la ment el més important: Disfrutar del basket!!!!!
Pit i amunt xiquetes!!!!!
CARLES BOIXADERA (Entrenador Ajudant Sènior "B" Femení)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada