Dedicada al Jorge i al Ferran!
Sitges
– Celtic Molins (57-45)
“Somiem amb el liderat”
Així arribàvem un diumenge tarda a camp del
Sitges, amb res a perdre i molt, MOLT a guanyar.
Sense lesions importants de les que ens han
privat d’estar tots al 100% durant la temporada, amb una pista buida que ens
esperava per escalfar i davant del, segurament, millor equip de la lliga, què
més pot demanar algú que visqui aquest esport com ho fem nosaltres?
Un escenari difícil de millorar amb un
públic fidel que s’havia desplaçat fins a Sitges per donar suport. Semblava que
només els nervis o un mal dia de joc podien capgirar tot allò i.. per desgràcia
així va ser. Cap dels 11 que estàvem allà vam saber com encarar un partit que
es va emportar Sitges per mèrit propi: bona plantilla, bon grup i un partit
molt ben preparat, símptoma de la importància i el respecte que ens tenia el
rival.
Van ser superiors durant 35’ arribant a posar-se més de
15 punts per davant, només un pocs minuts de reacció i de donar la cara van
permetre’ns retallar distàncies, però tot i així un esforç insuficient per
capgirar el marcador. Jornada per reflexionar on vam fallar, per què ens va fer
tan mal la seva “caixa+1”
i què hem de fer per no deixar de ser els de sempre.
Celtic Molins
– St. Joan Despí (55-34)
Després de la primera derrota de l’any,
rebíem un equip nou a la lliga a partir del Nadal, doncs després de festes St.
Joan va passar d’un balanç de 3-10
a 9-11, un rival en forma.
L’equip va començar com sempre, al 120%, i
en dos minuts arribava el ja habitual temps mort dels visitants per intentar
frenar la sangria. Aquest cop però, no només no ho van aconseguir, sinó que la
diferència no va parar de créixer fins als 26 punts del descans, 35-9, segurament l’anotació més baixa
d’un equip sènior en els últims anys.
Qui pensi que ho donaríem tot per fet,
s’equivoca, i el míster és el primer que sempre ens ho recorda “este resultado
es muy peligroso, no quiero a nadie relajado”. Tot i així, no vam saber evitar
la reacció de l’altre equip a l’inici del tercer quart, tres triples seguits
van fer que entressin i partit i es veiessin amb possibilitats de competir-lo.
Si sumem el seu encert al bloqueig que arrossegàvem de la setmana anterior
contra la zona, podríem haver tingut un final mogudet, com va passar a casa
seva.. però finalment la nostra empenta va estar per sobre de tot això i a
falta de pocs minuts es va trencar el partit per acabar amb un 55-34.
Només haver de lamentar la lesió del benjamí
de grup, però en res el tornem a tenir “a tope” per les finals que encara
queden.
Un més a la butxaca, un menys per un desig.
CRISTIAN
DÍEZ (Jugador Sènior “A” Masculí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada