Fa unes setmanas acabava la crònica amb una foto que el que pretenia era recordar que en el món de l’esport no es pot donar mai res per segur, que fins i tot quan ho tens molt a tocar pot passar algun imprevist que fa que tot es giri i tot l’esforç de la temporada pot quedar en no res.
Avui, amb més tranquilitat ja podem dir: SOM EQUIP DE SEGONA!!!!!!
A falta d’una jornada per acabar la lliga ja som primeres de grup, el que dona accés directament a jugar a la Segona Catalana l’any vinent. Això i també la final de primers per marcar quin es l’equip campió de lliga.
Aquestes xiquetes son la hòstia!!!!! Tot i la pressió de jugar cada cap de setmana com si fos una final han sabut tirar tots els partits endavant i no deixar cap més derrota pel camí.
Tot i que el fet de només perdre un partit en tota la temporada (de moment ;)) pugui semblar que el camí ha estat fàcil, res de d'això. S’ha suat i patit partit a partit, perquè com sempre hem dit, en aquesta categoria no hi ha equip petit, i qualsevol rival, qualsevol, per malament que vagi a la classificació, et pot donar un bon disgust.
Aquest equip es increïble!!! Lluitadores com poques, amb ganes d’anar cada dia a més i amb uns valors que avui en dia costa de trobar en els equips. Valors que tots ens omplim sempre la boca, i que poques vegades realment es veuen a pista. Lluita, entrega, compromís, treball en equip, passió, ética, constancia… Aquestes xiquetes són un EQUIP en majúscules!!!
En aquests moments que s’ha asolit el principal objectiu de la temporada toca recordar els grans moments, des de l’stage de pretemporada a Osona, el segon lloc en el torneig d’estiu de St Julià de Vilatorta, els partits contra Vilatorrada, Prat, Pallejà, partits que es van suar i patir. Pistes complicades com Artés o Sant Andreu de la Barca. Fins i tot la derrota a Cubelles.
I aquesta derrota la tenim molt marcada, no només perquè ens va treure en el seu moment el primer lloc, sinó també perquè l’equip sent que no es va jugar com se sap i tenim ganes de demostrar el nostre potencial.
Per això us emplacem a tots aquest diumenge al poli, per celebrar l’ascens i també per animar-nos en un partit que segur que serà dur, intens i lluitat fins a l’últim segon.
No vull acabar aquesta crónica sense agrair a les Júnior que tant ens han ajudat, a la pista, a la grada, entrenant i estant al nostre costat dia a dia.
I menció especial a l’afició que ens acompanya partit a partit, sense defallir en cap moment. Valtros no sou de segona, valtros sou d’ACB!!!
Pit i amunt xiquetes!!!
CARLES BOIXADERA (Entrenador Ajudant Sènior "B" Femení)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada