Gran partit el disputat aquest diumenge al matí al poliesportiu de Molins on les jugadores locals es van imposar a les, fins ara, imbatudes del Tecla Sala B. El partit va tenir un inici molt estrany, amb un domini aclaparador de les jugadores locals però que no es veia reflectit en el marcador (4-2) fins al minut 4, moment en el qual les jugadores molinenques van començar a baixar la intensitat defensiva, el que va comportar ràpids contraatacs de les jugadores del Tecla. Les nostres jugadores semblaven adormides, no corrien per la pista, no apretaven en defensa i no treien bé els pocs contraatacs de que disposaven. Fins a l'últim minut del període no hi va haver cap altre cistella local, tot i això el marcador reflectia un 7-11, la qual cosa indicava que amb un canvi d'actitud, sobretot defensiva, el partit encara podia ser nostre.
I això va passar, les jugadores verd i blanques van posar-se les piles i van començar a defensar com Déu mana, el que va evitar cistelles fàcils de l'equip visitant. Tot i això, en atac encara no s'estava del tot encertat, el que feia que el partit a la mitja part estigués empatat a 22.
Al tercer període les coses van seguir igual en defensa, i semblava que es podia treure el contraatac amb més facilitat, però cada cop que hi havia una pilota robada, una de les jugadores visitants queia a terra, queixant-se de dolor, la qual cosa feia que l'arbitre parés el joc. Això feia que recuperéssim pilotes, però que l'atac no fos tan fluïd com es desitjava. El partit es va començar a endurir, i les nostres jugadores van treure tota la sang que tenen i no es van arronsar tot i les contínues garrotades que rebien. Ben al contrari, van seguir més agressives que mai i això va propiciar un parcial de 9 a 0 a l'inici de l'últim període que va trencar definitivament el partit.
Al final 51-40, merecuda victòria gràcies a l'entrega i força física de totes les noies. Lamentar també la lesió de l'aler Eva Flores, que es va torçar el peu al xafar el peu d'una defensora després d'un llançament de mitja distància i estarà dues setmanes de baixa.
Ànims Eva i felicitats xiquetes per una gran victoria, molt treballada!!!
I això va passar, les jugadores verd i blanques van posar-se les piles i van començar a defensar com Déu mana, el que va evitar cistelles fàcils de l'equip visitant. Tot i això, en atac encara no s'estava del tot encertat, el que feia que el partit a la mitja part estigués empatat a 22.
Al tercer període les coses van seguir igual en defensa, i semblava que es podia treure el contraatac amb més facilitat, però cada cop que hi havia una pilota robada, una de les jugadores visitants queia a terra, queixant-se de dolor, la qual cosa feia que l'arbitre parés el joc. Això feia que recuperéssim pilotes, però que l'atac no fos tan fluïd com es desitjava. El partit es va començar a endurir, i les nostres jugadores van treure tota la sang que tenen i no es van arronsar tot i les contínues garrotades que rebien. Ben al contrari, van seguir més agressives que mai i això va propiciar un parcial de 9 a 0 a l'inici de l'últim període que va trencar definitivament el partit.
Al final 51-40, merecuda victòria gràcies a l'entrega i força física de totes les noies. Lamentar també la lesió de l'aler Eva Flores, que es va torçar el peu al xafar el peu d'una defensora després d'un llançament de mitja distància i estarà dues setmanes de baixa.
Ànims Eva i felicitats xiquetes per una gran victoria, molt treballada!!!
CARLES BOIXADERA (Entrenador Sènior "B" Femení)
1 comentari:
Moltes felicitats, noies. Si jugueu amb garra i en equip us en sortireu. Felicitats, Carles ! ( Eusebi Sánchez )
Publica un comentari a l'entrada