SÈNIOR "A" MASCULÍ: UN 2015 QUE PROMET!

El 2015 ha començat amb bon peu pel Sènior "A" Masculí, ja que després de perdre "inesperedament" al Poli contra el CB VILATORRADA en l'última jornada de desembre, l'equip s'ha refet amb dues treballadíssimes victòries per finalitzar la primera volta de competició amb un excel·lent balanç de 12-3, compartint la segona posició amb l'AEC COLLBLANC "B" i a dues victòries del líder, el CB SITGES, que va perdre el seu primer partit contra el BASQUET SANT BOI la setmana anterior.

L'11 de gener, rebíem (per fi amb els 10 jugadors disponibles i el reforç habitual de Vasili Zhurman i Enric Bosch) al #Molinsarena el CASAL DE VILAFRANCA, un rival sempre dur, agressiu i incòmode, tant a casa com a fora, que es va presentar amb un equip jove i molta qualitat, i un joc directe i versàtil. El partit va ser molt igualat, amb un Molins que no trobava la manera de controlar el joc i començava el darrer període amb les alarmes a punt de sonar (49-57). A l'inici del quart, però, un triple de Rubén Calvo culminava un parcial de 7-0 per posar el 56-57. El Casal tornaria a agafar uns 5-6 punts de diferència, i en uns darrers dos minuts d'infart, el Molins treia profit d'una sèrie d'errades dels dos equips, i amb una recuperació entre Angulo i de Ugarte aquest últim posava el Molins 1 punt per sobre. La loteria dels tirs lliures deixava el 70-69 amb 2 segons i mig per jugar-se. Però uns peus assenyalats pels àrbitres van permetre al Casal sol·licitar temps mort amb 1 segon pel final del partit, i amb un alley-oop gairebé perfecte, tots els presents vam contemplar com la pilota rodolava per sobre el cèrcol mentre sonava la botzina. Per un moment el Poli es va congelar... però el tir no va entrar i el Molins es feia amb l'onzena victòria de la temporada.

Qui diria que aquesta pilota no entra? #molalosabía

La cara més "humana" del partit:

El més bonic de la jornada va ser l'acompanyament que ens va fer el Mini Masculí del club, amb els seus entrenadors Jordi i Mercè, que van poder veure la preparació del partit i també viure de ben a prop un partit que segur que tant ells com nosaltres recordarem, per l'experiència i pel dramatisme amb que va finalitzar.

I el segon, el gran gest de Vasili, que no va dubtar a cedir de seguida les seves vambes a Ferran Angulo quan una d'aquestes se li va destrossar en els primers compassos de partit. Aquí tots i tothom comptem! Molt gran Vasili.

La setmana següent ens vam desplaçar a visitar el nostre os dur, el BASQUET SAMÀ, un equip que ens trobem en competició per CINQUENA! vegada consecutiva i amb el qual tenim recorreguts gairebé paral·lels. Els precedents d'aquestes quatre temporades no eren massa esperançadors: balanç particular de 1-7 contra els de Vilanova. Ells, però, han decidit donar un gir en la configuració del seu equip, prescindint de jugadors amb trajectòries rellevants (recordem que han comptat amb jugadors com els germans David i Jaume Torres (Eba), Raimon Barneda (Acb), Chema Marcos (Leb), Adrià Mestres (Eba), per posar alguns exemples), i han construït un equip extremadament jove (més que el nostre fins i tot), de manera que busquen amb un joc agressiu i descarat, trencar els partits a base de defensa i velocitat.

Tot i controlar el partit durant la primera meitat (22-30 al descans), un tercer quart horrible dels nostres (23-14) ens feia entrar perdent al tram final de partit. Va ser llavors quan va tornar l'encert i el candau defensiu dels molinencs, destacant en les dues facetes Jorge Alfaro i Chus Oropesa, que van fer les seves millors anotacions aquesta temporada i van guiar l'equip a un formidable parcial de 4-20 per acabar el partit 49-64, tot i que val a dir que la meitat dels 20 punts van aconseguir-se en els dos últims minuts de partit. Una nova victòria treballadíssima malgrat l'enganyós resultat final.

Ens trobem, doncs, que arribem a l'equador de la competició amb un balanç de 12 victòries i 3 derrotes, en places que donen dret a jugar l'ascens a Copa Catalunya. Semblava estrany pronosticar això a l'agost, però el treball, la unió i l'ambició de tots ens està duent pel bon camí i ens està ajudant a aconseguir victòries en gairebé tots els partits.

Serà llarg i difícil, però ho estem gaudint molt i segur que posarem el què cal per seguir-ho fent!

Aquesta setmana, visitem el BASQUET BERGA, el partit més complicat que tenim ara mateix, per tant, és el partit en què ens hem de centrar al màxim!

1, 2, 3, 4, MOLINS!!!

MIQUEL SÁNCHEZ (Capità Sènior "A" Masculí)